entrada 1139 (any 8)

Mirava la col·lecció de llibres del tipus, el incunables que anaven fent una filera per l’estanteria i no vaig poder més que sorprendre’m al veure alguns del volums, no fa tants anys la gent anava a la foguera només davant la més petita sospita que tinguessin o tan sols haguessin vist o tocat algun d’aquells llibres, el tipus em va observar dibuixant un somriure “No són llibres per a tothom, a vegades en un d’aquests volums llegim el que volem, i no pas el que hi diu realment. Molts estan escrits de forma críptica, molts d’aquells escriptors els van escriure tot pensant que els que vindrien no serien tan llestos com ells, i avui en dia veiem com els que els llegeixen es creuen que aquells que els havien escrit no eren tan espavilats com ells, suposo que tu sentenciaries amb un “els humans són així”, però que hi farem”. Vaig somriure mentre passava les puntes dels dits pels lloms dels llibres, allí hi havia més que pàgines o lletres, allí hi havia historia en aquells volums a vegades l’important no era el que estava escrit, en un dels exemplars vaig somriure al veure minuciosament dispersos i sense aparent sentit una sèrie de punt que només per aquells que sabessin el que cercar eren pàgines i paraules on es deia el que realment es volia dir, res millor per amagar una paraula que un llibre sencer, el meu interlocutor va servir-se una nova copa de brandi, tot començant a parlar “Hi ha un experiment que crec que coneixes, es van tancar en una gàbia a un grup de micos, al centre hi havia un plàtan que penjava d’una corda, cada cop que el tocaven se’ls ruixava amb aigua freda, amb el temps els micos menjaven de la resta de llocs i no tocaven aquell plàtan, és més, atacaven a qualsevol que s’hi acostés per tal de no ser mullats, i de fet pocs saben que els simis no poden nedar per un tema de densitat òssia… doncs bé, van anar canviant individus i als nous vinguts se’ls atonyinava quan intentaven agafar el famós plàtan… i voila, vet aquí que es va arribar a un moment on cap dels simis del lloc havia estat ruixat, cap ho havia viscut, però seguien sense tocar ni deixar que ningú toqués el collons de plàtan”, vaig somriure “I això ens porta a?” va fer un posat seriós que no li esqueia massa “A què mentre els humans reien i es pensaven molt intel·ligents contemplant als pobres simis, un dels presents a la sala es va quedar sense paraules al caure-hi, si canvies el plàtan per una poma i la sala pel paradís podries fer alguna analogia més que interessant, i és que en el fons no deixem de ser simis mutats i no masses vegades per a millor”, vaig somriure mirant un dels llibres tot sorprès “Tens un exemplar de la Via dels escacs?, pensava que s’havien deixat perdre” va somriure tot cofoi “Són pocs els que hi cauen, i menys encara els que saben que hi diu, suposo que deus conèixer la premissa” “Que la gent es divideix entre aquells que cerquen l’escac i mat, i aquells que senzillament cerquen les taules” “I que els que cerquen l’escac i mat amb massa ànsia acaben per perdre ofegant al contrincant” “I els que cerquen les taules quan aquestes no han d’arribar acaben ofegant-se”