entrada 1136 (any 8)

Per la ràdio una campanya per promoure la utilització del cinturó de seguretat deia “Un de cada cinc morts en accidents de tràfic no portava el cinturó de seguretat”, “Ja ho veus” ha exclamat el que m’acompanyava tot desfent-se el seu cinturó “Estadísticament està clar que portar cinturó és indicatiu de palmar-la en cas d’accident”, he somrigut veient als absurds que poden portar segons quins anuncis. El Joan és professor d’història i a vegades em demana que faci alguna sessió als seus alumnes, i jo ho faig gustosament, perquè entre altres coses disposa d’una de les millors bodegues que conec, i sempre en trec una bona ampolla del tràngol que suposa estar amb una panda de gremlins que volen de tot menys ser educats i ja no parlem si el que els hi expliquen és quelcom de quan encara no hi havia televisions, de fet, bona part d’ells es neguen a creure que hi hagués un abans de la mateixa… un cop a la classe i després de les presentacions el Joan ha demanat si algú s’havia mirat el tema que tocava, i que no era cap altre que la segona gran guerra, i els seus efectes en la societat, mirant les cares vaig descobrir que estaven força sorpresos de que hi hagués hagut una segona gran guerra i ningú els hagués avisat, i ja no parlem del fet que una segona implicava una primera encara més desconeguda, això si, en un atac de sinceritat un dels presents ha saltat amb un “Ens pot dir d’alguna peli que parli d’aquesta guerra, i si pot ser en color millor, i millor encara si no té masses mesos…”, sort que el bo del Pitt n’ha fet una no fa poc de tancs i algú ha mogut el cap donant veracitat al fet que si, que hi havia hagut una guerra com aquella. Vaig seure sobre la taula del Joan i vaig somriure “No sé molt bé perquè us fan estudiar quelcom que molts de vosaltres senzillament no podeu creure… però us explicaré quelcom que no surt en els llibres d’història… La segona gran guerra com us diuen va tenir molts fronts, des d’Àfrica a Normandia arribant fins a Rússia, però un dels més durs va ser el front de l’est, al començament de la guerra molts poblets van quedar incomunicats, i molta gent va fugir als boscos per refugiar-se, sobretot aquells més perseguit jueus, intel·lectuals, homosexuals, gitanos… tots aquells que eren considerats pàries de la societat, elements que eren susceptibles de ser eliminats per tal d’oferir un millor futur… doncs bé, aquí és on vaig conèixer en Jacobus, que era un mercader, el tipus es movia entre els pobles, i tenia la costum d’explicar el que havia vist a més de portar cartes entre coneguts, el tipus era força esperat, era el millor que passava per aquells pobles, era l’enllaç amb el món exterior, el bo del Jacobus veia el que comportava una carta sense resposta, així que es permetia certes llicències com respondre en nom dels que ja no hi eren i fer feliços els que esperaven aquelles cartes, a més donava missatges d’ànim tot dient que la guerra estava a punt d’acabar. No sé quants, però els seus missatges i les seves cartes van donar molts motius per aguantar i per resistir… I la guerra com tot va acabar, i aleshores amb la pau es va descobrir la veritat, com el bo del Jacobus havia suplantat identitats i com havia mentit… el resultat no va ser cap monument, ni cap carrer, el final del Jacobus va ser morir afusellat acusat d’estar conxorxat amb els alemanys, ja que només així es podien explicar les seves anades i tornades, i no el fet que els tingués més quadrats que la majoria del tipus de la zona… Amb tot, qualsevol excusa hagués estat bona per matar-lo”, els tipus em miraven sense entendre la història fins que una noia ha aixecat el braç “No ho entenc, perquè el varen matar si els havia ajudat?”, he somrigut davant la resposta “Elemental estimada Irene (i no, no es deia Irene però tan hi feia), ho van fer perquè senzillament eren humans”