La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 9 de setembre del 2015

entrada 1137 (any 8)


Avui he escoltar una expressió que feia temps que no escoltava “Els comentaris del Diable”, de fet és una expressió traduïda del grec clàssic, i que es feia servir fa segles per intentar justificar els comentaris o discursos de certes persones, o directament el seu comportament, quan aquests eren difícils d’entendre provinents d’una persona com aquella es deia que la persona havia patit aquests comentaris, que el propi Diable havia deixat anar a cau d’orella tota una sèrie d’idees que havien portat al personal a actuar o dir segons que. Doncs avui a la feina un dels presents ha explotat, i ha deixat anar tota una sèrie de comentaris i observacions que ja no deixaran al personal iguals, i el tipus a cada paraula s’anava envalentint i ple de confiança les ha anat deixant cada cop més grosses, i després de quedar-se ample el silenci de sempre, les mirades dels presents preguntant-se que havia passat per arribar en aquell punt, els presents donant-se per no al·ludits van anar marxant esperant que quedés algú a qui fer objectiu de les paraules. Amb tot sempre és millor que els tipus es descarreguin verbalment més que no pas que apareguin amb una pistola i facin el seu dia de fúria particular, i clar un es pregunta quin és el motiu que provoca un merder com aquell, i al final un descobreix com de senzill és que quelcom del tot nimi acabi per convertir-se en la gota que vesa el va, o com tota turmenta sempre comença per un senzilla gota de pluja. Doncs el tipus l’ha liat parda i més, perquè algú li havia estat sisejant el seu cafè, i davant les repetides queixes només trobava somriures de gent que li deien que no seria tan, i que no calia fer-ne un gra massa per quelcom com allò, doncs res, el resultat serà força clar, segurament la discussió arribarà a les orelles pertinents, al tipus se li concedirà un permís retribuït per tal que s’ho repensi, i a la resta se li prohibirà de fer cafès, possiblement algú pot concloure que és quelcom exagerat, però quan les criatures no saben fer res més que criaturades a algú li toca posar ordre, i el divertit del tema, és que segurament el culpable serà el tipus que l’ha liat, el que s’endurà les bronques i els comentaris dels tipus que ara ja no podran gaudir del seu cafè, i no pas el tipus que li ha anat robant el cafè. Fets com aquests no poden evitar de fer-me somriure al pensar com d’estranys sou els humans